Obertura Republicana.Catalunya ,desprès del nacionalisme

Enric Marín i Joan M.Tresserras.

Dos de los ideólogos de ERC un breve resumen de algunos de sus escritos en el citado libro:

.Quines llengües per quina cultura?

.Ni hi ha, significativament, cataloparlants monolingües.Això vol dir  que totes les persones que s’identifiquen primordialment amb la llengua  i la cultura catalana tenen fácil  accès  a altres  fonts y propostes lingüístiques  i culturals……….

.Algunes  formen part  del podríem  considerar  les cultures  i llengües  hegemòniques o dominant.Per això vale la pena  destacar  el carácter  electiu  de les incorporacions a la cultura i a la llengua catalanes….

.La combinaciò  de l’evoluciò tecnológica, la  distribuciò de compet`emcies entre l’Estat i les autonomies i la retallada de l’Estatut  han reduït  a un mínim riddìcul la capacitat  de fer  polìtiques  lingüìestiques per part de les administracions catalanes. El model definit  als anys vuitanta ja fa temps queha caducat, ja no pot donar mès de si. És absurd fer  veure que no pasa res  i mirar cap altre  banda. La conclusió  ès  obvia : sense les competencies  d’un estat propi,l’acciò conjunta del mercat de la regulaciò estatal española  condemna la llengua  catalana. A un retrocès  social lent, pero irreversible.Davan d’aquesta evidencia ,s’ha plantejat el debat de  quien hauria  de ser l’estatut  d’oficialitat de les llengües catalana, castellana i aranesa en la Repíblica catalana.Un debat  que s’ha polarizat en dues posiciones: els partidaris  d’excloure  el catellà  de la condiciò de llengua oficial. Plantejat  en aquests termes, el deba tés estéril , anacrònic o, pitjor  encara contraproducent.Estèril  perquè la sort  de la llegua catalana té molt poc a veure amb el tema de l’oficialitat: té a veure , sobretot , amb la cuestiò competencial , amb la soberanía. Anacrónic , perquè  remet a una concepciò  propia  de la creaciò  dels estats nació, en què  l’estatuts d’oficialitat de l’idioma era la base legal  per fer efectiva  la imposiciò  coercitiva  de la llengua nacional única. Altrament dit,  el concepte de llengua oficial única ès imperatiu , autoritari,  uniformista.I, finalment, ès contraproducent . perquè suggereix la idea molt poc democrática de perdua de drets..Però , què vol dir que la sort de la llengua catalana  tè a veure amb la cuestiò competencial?. Bàsicament, que la disponibilidad i la utilitat  de la llengua catalana dependerá de factors como ara tenin competèmcies per planificar  i gestionar l’espai radioellèctric, o per dissenyar  el model lìngüistic de l’escola i la universitat sense intergerencies  externes. O per negociar de tu a tu amb majors i les grans corporacions cultural global..Totes les lleguas  no majoritaries,  sense la introducciò  d’elements de discriminació positiva a favor de  la llengua catalana la seva vitalidad  i continuitat  esta severament amenaçada. En això, la condiciò de la llengua catalana no ès substancialment  diferent d’altres llengues no majotitaries, com ara el danès,el suomi o l’amazic.Per poder protegir  el patrimoni  universal  de la diversitat lingüística i cultural , calen polìtiques publiques democràtiques locals i globals que actuïn de contrapès a l’acciò uniformadora dels mercats  culturals mundials, regits  amb el criteris de la desregulaciò neoliberal…La llengua catalana cecessita relacionar –se amb altres lengües parlades a Catalunya per recrear-se i projectar-se en el temps i en el espai, per esdevenir definitivament  llengua vehicular no qüestionada, ni qüestionable. Perquè aquest diàleg de la diversitat cultural constitutiva sigui  posible , cal tenor un estat propi, un estat a favor, no un estat en contra.”.

Cambiando de tema en el mismo libro cuando habla en los apartados: El Punt de partida cultural : Realitats i tendències i en  de Lìnies generals per a les polítiques culturals republicanes,

y realizan una serie de consideraciones y propuestas, he estado mirando una especie de Revista-Libro, que editó la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicaciò, cuando su responsable era Joan M.Treserras, denominada Cultura y dedicada al futuro de la cultura en el sentido amplio, con el subtítulo : “De l’aplec sadanista al Sònas:La cultura popular catalana avui .Y mirando otros documentos donde se hablaba del Pla d’equipaments Culturals de Catalunya (2010), de algunos documentos editados con propuestas culturales de la Diputación de Barcelona : sobre temas de equipamientos y, adecuación y realización conjuntamente con el Ayuntamiento de Barcelona de un Plan que se pudieran aprovechar locales de entidades como Ateneos u otro tipo de Asociaciones culturales, que necesitaban ayuda para su infraestructura, rehabilitación, adecuación, …., y sirvieran para que en esos locales otras entidades pudieran celebrar actos, actividades, creación de nuevos proyectos etc, pues estaban bastante desaprovechado por su situación ,siendo una forma de dar un impulso a la red asociativa cultural, cívica social …, y que si resultaba se realizara en otras ciudades de la provincia. Sin olvidar el tema de ir cambiando la filosofía de la Red provincial de Bibliotecas de la Diputación conveniadas con los diferentes ayuntamientos

Esto lo miento pues muchas de esas propuestas que se proponen  para realizar en  ese nuevo futuro  de la Obertura Republicana. Catalunya, després del nacionalisme. Creo que algo ha pasado en este largo periodo desde el 2007, cuando se empezaron a realizar las experiencias antes expuestas, para que como escriben en el citado libro bastantes vuelvan aparecer y lo que más me asombra es que cuando se habla de Cultura Popular, se haga a nive general a secas. Como instrumento de cohesión social,  y ya no se hagan distinciones, si Cultura Popula i Tradicional. Entidades de Cultura Popular, Cultura de Origen de otras Comunidades Autónomas del Estado Español (Casas Regionales)o referencias específicas a las nuevas entidades y a su movimiento a asociativo de la nueva Ciudadanía tan Diversa venida a Cataluña en esta última década.

Salvador Pastor Blasco

Periodista numerario

www.convivenciaysolidaridad.blogspot.com