Breus comentaris 456

Confiança

Quan una enquesta com la d’El Periódico de dimarts passat diu el que diu sobre les alternatives a Trias a Barcelona, és hora d’anar prenent decisions. No? Trias fracassa, sí, però no tant, i sense fer res de bo. El problema és que l’esquerra no treu més regidors/es que a les darreres eleccions.

El PSC, més aviat baixa. Sempre segons una enquesta que cal retenir de manera parcial. És un fet constatat que els darrers baròmetres no indiquen un creixement dels socialistes i sí, en part, d’Iniciativa. Tampoc és per a tirar coets, però alguna lectura n’hauríem de fer.

Una de possible. L’electorat encara relaciona el PSC o més aviat el PSOE amb la crisi i d’aquí que no pensi en aquest partit com una alternativa. En canvi no hi relacionen a IC ni a IU ni tampoc ERC ni les CUP. Potser això explicaria que siguin els únics partits que creixen. La gent vol, de fet tots ho volem, sortir de la crisi, i tria les formacions que pensen que poden ser útils. Segurament el que passa també és que només està mobilitzat el vot més militant i quan arribi l’hora de la veritat hi haurà més suport del que preveuen les enquestes. No seria la primera vegada.

Aquesta és una hipòtesi. La que considera els partits com a principals subjectes de govern i la seva valoració global com el factor decisiu en l’elecció del vot. Ara per ara PSOE i PSC no acaben d’arrencar un nou cicle polític ascendent clar a les enquestes. Potser hem d’anar a cercar una altra hipòtesi complementària; el factor humà.

El candidat, la candidata, l’equip que es presenta a les eleccions és fonamental per a guanyar unes eleccions. La confiança de l’electorat en les candidatures, en la vàlua personal, professional i política de la gent que les encapçala i les forma, la capacitat de connectar amb la majoria social del nostre país, o la nostra ciutat, és també la clau de l’èxit. No falta tant de temps.

Toca activar les dues estratègies, guanyar la confiança de la ciutadania en el partit i nomenar candidatures que també generin confiança. No hi ha altra opció si volem, per a l’esquerra, recuperar els governs locals que tant han ajudat a transformar la societat tos aquests anys passats.

24 de maig de 2013

Grup Breus

http://www.diba.cat/web/cultura/subvencions2013

 Tfno.Diputación  Barcelona..Cultura.934022124

Bases subvencions Generalitat.2013

Us adjunto l’enllaç a les bases de les subvencions 2013 del Departament de Cultura de la Generalitat. Les que fan referència específica a l’associacionisme i a la cultura popular i tradicional, estan als apartats 4.1 al 4.7.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=635337&type=01&language=ca_ES

Breus comentaris 446

Mar de fons

 El darrer baròmetre del CIS adverteix que hi ha mar de fons. La mar llarga, o mar de fons, és la que es produeix a les acaballes d’un temporal. Les onades no són tan altes però són més profundes i s’endinsen més a la platja així que arriben. També és la mar que apareix a la nostra costa quan els vents són lluny i imperceptibles per a nosaltres si estem arran de mar.

L’expressió mar de fons també es fa servir per assenyalar processos interns en una societat o una organització. La darrera enquesta del CIS sembla que anuncia alguns d’aquests estats de canvi que no es veuen a la superfície. Canvis que algú està interpretant de forma errònia.

Per exemple. A Catalunya, de les respostes a com considera la situació política espanyola, el 90,6% diuen que dolenta o molt dolenta. De la situació catalana, el 61,8% i el 25% com a regular. Pel que fa a la situació econòmica, el 94,9% de la mostra catalana diu que l’economia espanyola és dolenta o molt dolenta i el 84,8% diuen de la catalana que és dolenta o molt dolenta i un 12,6 regular. Vaja, que no estem gaire contents, tot i que la percepció de com van les coses és lleugerament  millor en relació a la situació  catalana que l’espanyola. O tenim una mica d’embolic a l’hora de determinar responsabilitats. No és casualitat que Artur Mas, Junqueras i els seus sempre derivin les responsabilitats a Madrid. Tot i així no els està sortint bé del tot.

A l’enllaç que hem posat a l’inici és difícil fer comparacions comunitat per comunitat. Però hi ha algunes diferències. La ciutadania més partidària de major estat central és la que viu a les comunitats  governades pel PP. Madrid, València, Castella la Manxa... i són les que indiquen un major descontent amb les polítiques autonòmiques. A Catalunya, el debat independentista mediatitza excessivament les dades i les respostes a favor de ser una comunitat autònoma (29,4%), un estat federal (21,4%) o un estat propi (33,7%)  s’haurien de correlacionar amb altres qüestions per a veure la consistència de les respostes. No deixa de ser curiós que el model actual i la proposta federal sumin el 50,4% de les adhesions.

Bé, i on és la mar de fons? Per tot arreu. A Catalunya, després de l’ofensiva mediàtica a favor d’un estat propi que hem viscut aquests darrers anys, està caient la preferència independentista. Segons el CEO, les respostes a favor d’un estat propi superaven, l’octubre del 2012, el 45%. La mar de fons dels que abandonen l’independentisme és considerable. Ha caigut gairebé un 12% en sis mesos. Augmenta els que volen seguir com a comunitat autònoma quasi 10 punts i cau 4 punts la proposta federal. Compte, que estem mirant dades del CEO, de l’octubre del 2012, i dades del CIS de l’abril del 2013 i la “cuina” pot haver estat important en una i altra.

Hi ha una mar de fons que afecta el PP. El seu govern de Madrid, València, Castella - les dues- no és ben vist per la ciutadania. Possiblement ho reflecteix la preferència per un estat centralitzat. I les pèssimes valoracions del govern de la Comunitat de Madrid, per exemple. Bé, el PP i CiU tenen mar de fons i mar de superfície.

Hem de seguir els propers baròmetres. El que resulta més preocupant del darrer és la decepció profunda de la ciutadania envers la política. Normal quan els governs no resolen els problemes.

Els efectes secundaris més greus és que s’estan obrint les portes al populisme, als ultranacionalismes, a la xenofòbia i als Beppe Grillo o a les Auroras Doradas i les Plataformas per Catalunya... i hi ha qui ja fa experiments, esperem que amb gasosa,  en tot aquest vol gallinaci que és la fabricació d’un estat propi per afrontar el segle XXI a partir d’enyorances de l’Edad Mitjana o del segle XVIII i de supra construccions culturals identitàries que no ens porten, ara, enlloc.

Atenció perquè hi ha historiadors que ja troben semblances amb els anys 30 espanyols del segle XX. Esperem que aquesta mar de fons no preguin les dimensions d’aquella terrible època. És hora que CiU, ERC i IC estableixin una moratòria sobre l’estat propi per uns anys fins que sortim de la crisi i això d’Europa s’assenti formalment.  Si fa mil anys que s’esperen no vindran de quinze anys més, no? O volen ser com els ministres de Kosovo?

Cert que la crisi és profunda, com la mar llarga, i pot posar en qüestió el sistema de “tot el mercat possible i tot l’estat necessari “ que tant defenia en Josep Borrell per a conciliar les garanties de lliure concurrència del món dels negocis amb la solidaritat institucionalitzada i pública finançada pels impostos i taxes davant les fallides del mercat; com és aquesta crisi i per a corregir les desigualtats i les persones amb dificultats de salut, de pobresa, educatives... Si cau Europa en mans de la nova dreta tornarà la nit més fosca per dècades a les nostres ciutats i pobles. Atenció a la mar de fons de les enquestes.

8 de maig de 2013

Grup Breus

REFLEXIONES ENTORNO AL DEBATE  REFERENTE A LAS VIVIENDAS PÚBLICAS Y A LOS DESAHUCIOS.

DE Entrada estoy en contra de todo tipo de desigualdades y contra de las teoria de que cada Sociedad debe saber hata qué grado de desigualdades se puede permitir.Estoy en contra de toda classe de injustícias , por consecuencia encontra de los DESAHUCIOS , a favor de un parque de viviendas  públicas para alquilar, a preciós sociales, o en menor medida  a vivienvendas  de promoción públicas de propiedad,a preciós assequibles.

Hoy sábado 4 de mayo, por la mañana, me he juntado, en un centro comercial, con un buen amigo mío, dirigente de una Asociación de Vecinos, de un barrio periférico de la Ciudad de Barcelona.Hemos hablado de las actividades de la Asociación de Vecinos, de los problemas de sus Barrios y ha salido el tema de la vivienda, los desahucios etc. Me ha contado que en su día tuvieron las Asociaciones de Vecinos de la Zona ,una reunón con representantes de  la PAH de Barcelona, dado que en sus Barrios había gente perjudicada.Los dirigentes de las Asociaciones de Vecinos les comentaron a los de la PAH que estaban de acuerdo con su campaña, però que en sus Barrios ,llevan mucho tiempo y  han estado luchando, por el arreglo de viviendas y bloques con aluminosis, sin ascensores, falta de equipamientos, por la integración, la convivència  etc.y nadie de ellos hasta ahora se había preocupado y los medios de comunicación alguna vez, han comentado o han hecho reportajes sobre las problemáticas. Pero algunas de estas aún siguen sin solucionarlo.Comentamos de forma hirónica, sin mala intención, que si cada mes hubiera un vecino/a de cada Barrio, que se tirara al vacío, los medios de comunición estarían dando la tabarra cada día, haciendo entrevistas etc. Casi solo  ocurre cuando hay algun altercado de convivència entre los vecinos y vecinas con personas de distintes razas o étnias.

Mi amigo y dirigente vecinal me seguia contando, que es muy difícil mantener cada dia abierto y mantener el local de la Asociación de vecinos , estar atentos a todos los problemas diarios de sus vecinos y vecinas y que había que hacer actividades para mantenerlos interesados.Se lo plantearon para que los de la PAH les dieran alternativas ,nuevas formas de lucha y cómo estar en los medios de comunicación????

También  me comentó, que a raiz de los últimos acontecimientos y las movidas de los desahucios, parecía como si las administracions públicas , ahora quisieran agilizar, la entrega o alquiler de viendas públicas vacias en sus Barrios y como ha corrido la voz que se alquilarán por unos 100 o 200,€, se irán apuntar a la Oficina de la Vivienda , también las personas que ahora pagan 500,.€ mensuales. Apesar de todas estas circunstancias mi amigo, dirigente vecinal, ya mayor, sigue con ganas de luchar pero estaba preocupado.El ,como yo, seguimos defendiendo los movimientos sociales tradicionales y su coordinación con los sindicatos de clase, los partidos políticosa de izquierda, las personas progresistas y todas aquelles que quieran luchar por la mejora y el bienestar de nuestros Barrios periféricos de la Ciudad de Barcelona y así evitar que se cierren Servicios y sobre todo se recorre la sanidad, la eduación y todo lo relacionado con la gente mayor.

Salvador Pastor Blasco

“En una democracia, dicho consentimiento se materializa de manera natural en la institución del voto, que explícitamente autoriza a unos políticos y no atros a ocupar cargos públicos.Sin embargo, nada impide que la ciudadanía haga explícito su consentimiento inical a un sistema en el que los cargos de gobierno se asignen a través de loterías.Según Manín, el consentimiento en un sistema de este tipo sería solo indirecto, frente al consentimiento directo de las elecciones: indirecto porque lo que se autoriza es el uso de un cierto procedimiento(la lotería) para seleccionar a las personas que ocuparán los cargos públicos, frente a las elecciones, que seleccionan directamente a las personas”.

“Más bien ,parece que es la cristalización en la época moderna de los intereses sociales en ideologías lo que podría dar sentido a la preferencia por las elecciones, pues lo que se ventila en unas elecciones es qué visión de la sociedad, qué valores políticos,tiene más predicamento entre la población.”

“Planteada así la cuestión, es evidente que la celebración de elecciones para seleccionar representantes obedece al ideal del autogobierno.Puesto que se aspira a que las decisiones colectivas se basen en las preferencias individuales, se recurre al voto y no a las loterías.La existencia de proyectos ideológicos en liza sobre qué políticas llevar a cabo exige elecciones y no azar.

Es por tanto lógico que no haya mandato imperativo: tomar decisiones según valores ideológicos requiere tener en cuenta la coherencia entre unas decisiones y otras, tanto “estática” como “dinámicamente”.En un momento dado del tiempo, el representante se enfrentará a dilemas muy diversos(frecuentemente, más políticas sociales frente a menos impuestos).A lo largo del  tiempo , el representante habrá de resolver conflictos difíciles entre el corto y el mediano plazo (hacer un ajuste ahora para tener la oportunidad en el futuro de realizar una cierta política que hoy no es factible).

Dicho con otras palabras, si la  representación está ligada a la ideología, es razonable concluir que el representante tenga cierta autonomía a la hora de tomar decisiones. La autonomía es necesario no sólo, por la naturaleza incompleta de los programas electorales, sino también porque lo que se pide del representante no es que cumpla unas instrucciones precisas; más bien, lo que se espera de él es que tome decisiones de acuerdo con los principios ideológicos por los que fue elegido”

“El mayor peligro de la democracia directa es la atomización de los asuntos políticos.En una democracia directa cada asunto se somete a votación popular independientemente de los demás, como si lo que se decide sobre ese asunto no tuviera consecuencias sobre el resto. Surge así el riesgo de que se produzcan colisiones entre unas decisiones y otras, es decir, que no haya una política coherente llevada a cabo con un poco de perspectiva.Por supuesto, cabría votar paquetes amplios de decisiones, pero la cuestión crucial entonces sería la de quién estará autorizado a agregar los asuntos en dichos paquetes. La agregación puede realizarse de muy diversas maneras, según los intereses políticos del “agregador”.Si se delega la agregación a ciertos agentes, nos deslizamos inevitablemente hacia el sistema representativo”.

“Los representantes cumplen la función esencial de integrar la miríada de intereses sociales en proyectos con sentido que trascienden las psoibles votaciones sobre cada asunto por separado.De ahí que haya una conexión esencial entre la representación y la ideología”

“Los representantes actúan ideológicamente:frente a la inmediatez de la democracia directa, asumen proyectos cuya realización práctica requiere un sinfín de decisiones interrelacionadas que se toman a lo largo del tiempo. Cómo y con qué fin se conecten los distintos asuntos sobre los que los representantes toman decisiones es algo que se resuelve a partir de los principios ideológicos que defienden”.