Breus comentaris 446

Mar de fons

 El darrer baròmetre del CIS adverteix que hi ha mar de fons. La mar llarga, o mar de fons, és la que es produeix a les acaballes d’un temporal. Les onades no són tan altes però són més profundes i s’endinsen més a la platja així que arriben. També és la mar que apareix a la nostra costa quan els vents són lluny i imperceptibles per a nosaltres si estem arran de mar.

L’expressió mar de fons també es fa servir per assenyalar processos interns en una societat o una organització. La darrera enquesta del CIS sembla que anuncia alguns d’aquests estats de canvi que no es veuen a la superfície. Canvis que algú està interpretant de forma errònia.

Per exemple. A Catalunya, de les respostes a com considera la situació política espanyola, el 90,6% diuen que dolenta o molt dolenta. De la situació catalana, el 61,8% i el 25% com a regular. Pel que fa a la situació econòmica, el 94,9% de la mostra catalana diu que l’economia espanyola és dolenta o molt dolenta i el 84,8% diuen de la catalana que és dolenta o molt dolenta i un 12,6 regular. Vaja, que no estem gaire contents, tot i que la percepció de com van les coses és lleugerament  millor en relació a la situació  catalana que l’espanyola. O tenim una mica d’embolic a l’hora de determinar responsabilitats. No és casualitat que Artur Mas, Junqueras i els seus sempre derivin les responsabilitats a Madrid. Tot i així no els està sortint bé del tot.

A l’enllaç que hem posat a l’inici és difícil fer comparacions comunitat per comunitat. Però hi ha algunes diferències. La ciutadania més partidària de major estat central és la que viu a les comunitats  governades pel PP. Madrid, València, Castella la Manxa... i són les que indiquen un major descontent amb les polítiques autonòmiques. A Catalunya, el debat independentista mediatitza excessivament les dades i les respostes a favor de ser una comunitat autònoma (29,4%), un estat federal (21,4%) o un estat propi (33,7%)  s’haurien de correlacionar amb altres qüestions per a veure la consistència de les respostes. No deixa de ser curiós que el model actual i la proposta federal sumin el 50,4% de les adhesions.

Bé, i on és la mar de fons? Per tot arreu. A Catalunya, després de l’ofensiva mediàtica a favor d’un estat propi que hem viscut aquests darrers anys, està caient la preferència independentista. Segons el CEO, les respostes a favor d’un estat propi superaven, l’octubre del 2012, el 45%. La mar de fons dels que abandonen l’independentisme és considerable. Ha caigut gairebé un 12% en sis mesos. Augmenta els que volen seguir com a comunitat autònoma quasi 10 punts i cau 4 punts la proposta federal. Compte, que estem mirant dades del CEO, de l’octubre del 2012, i dades del CIS de l’abril del 2013 i la “cuina” pot haver estat important en una i altra.

Hi ha una mar de fons que afecta el PP. El seu govern de Madrid, València, Castella - les dues- no és ben vist per la ciutadania. Possiblement ho reflecteix la preferència per un estat centralitzat. I les pèssimes valoracions del govern de la Comunitat de Madrid, per exemple. Bé, el PP i CiU tenen mar de fons i mar de superfície.

Hem de seguir els propers baròmetres. El que resulta més preocupant del darrer és la decepció profunda de la ciutadania envers la política. Normal quan els governs no resolen els problemes.

Els efectes secundaris més greus és que s’estan obrint les portes al populisme, als ultranacionalismes, a la xenofòbia i als Beppe Grillo o a les Auroras Doradas i les Plataformas per Catalunya... i hi ha qui ja fa experiments, esperem que amb gasosa,  en tot aquest vol gallinaci que és la fabricació d’un estat propi per afrontar el segle XXI a partir d’enyorances de l’Edad Mitjana o del segle XVIII i de supra construccions culturals identitàries que no ens porten, ara, enlloc.

Atenció perquè hi ha historiadors que ja troben semblances amb els anys 30 espanyols del segle XX. Esperem que aquesta mar de fons no preguin les dimensions d’aquella terrible època. És hora que CiU, ERC i IC estableixin una moratòria sobre l’estat propi per uns anys fins que sortim de la crisi i això d’Europa s’assenti formalment.  Si fa mil anys que s’esperen no vindran de quinze anys més, no? O volen ser com els ministres de Kosovo?

Cert que la crisi és profunda, com la mar llarga, i pot posar en qüestió el sistema de “tot el mercat possible i tot l’estat necessari “ que tant defenia en Josep Borrell per a conciliar les garanties de lliure concurrència del món dels negocis amb la solidaritat institucionalitzada i pública finançada pels impostos i taxes davant les fallides del mercat; com és aquesta crisi i per a corregir les desigualtats i les persones amb dificultats de salut, de pobresa, educatives... Si cau Europa en mans de la nova dreta tornarà la nit més fosca per dècades a les nostres ciutats i pobles. Atenció a la mar de fons de les enquestes.

8 de maig de 2013

Grup Breus