Les enquestes a Espanya

El PP va per davant a les enquestes a nivell de l’estat. Alguna cosa passa quan un partit que no fa propostes per a sortir de la crisi, que més aviat posa pals a les rodes als grans acords entre el govern i els agents socials, aconsegueix més adhesions en els sondeigs. Fa unes setmanes, en un dels breus, afirmàvem que el combat amb la dreta es basa, finalment, en quina ètica resultarà hegemònica. En aquests moments veiem que l’ètica de l’individualisme guanya posicions en una societat que les darreres dècades ha fet un salt econòmic i social indiscutible. És legítim que les noves classes mitjanes urbanes espanyoles i catalanes se sentin orgulloses dels seus èxits i del seu progrés personal. Les biografies de molta gent registren molts esforços, propis i de les seves famílies, per accedir a una formació universitària i molt de treball per créixer professionalment o per aixecar els centenars de projectes d’empresa que s’han desenvolupat des de la democràcia.

Aquesta hipòtesi podria explicar l’èxit actual en les enquestes de la dreta. Això i el fet que actualment el govern que pateix el desgast de la crisi és el socialista. Però cal explicar algunes realitats. La primera és que si bé l’esforç per ascendir socialment ha estat personal i familiar, aquest no hauria pogut existir sense un govern, el socialista, que va posar els estudis universitaris a l’abast de tothom. O que va transformar les estructures de l’economia per adobar un terreny favorable als projectes emprenedors. O que va consolidar un estat del benestar que, diguem-ho clar, ha permès que milions de persones hagin gaudit d’estabilitat laboral en tots aquests anys a l’administració.

La segona és que si la dreta guanya, ho hem vist amb CiU a Catalunya, es posarà en marxa l’enderroc de les estructures públiques i col•lectives que han fet possible anivellar-nos amb Europa. Un exemple són les noves taxes universitàries. Sembla un cercle viciós sense sortida. Els socialistes, quan han governat, han aplicat una ètica de la cooperació i la responsabilitat social, han generat benestar i noves classes mitjanes i professionals. Les mateixes que ara conreen una ideologia conservadora que legitima partits com el Partit Popular espanyol o candidats oportunistes que aprofiten la crisi per dir que el projecte de Barcelona ha fracassat.

El combat no és només entre un o un altre candidat. És un combat ideològic i un combat ètic.

9 de maig de 2011

Grup Breus