EL CONCIERTO ECONOMICO.CATALUÑA Y UN POCO DE HISTORIA(PAÍS
VASCO Y NAVARRA)
Breus comentaris 42..Publicat el 14 d’abril de 2011
Des-concert
CiU ens mareja. Un dia es declaren independentistes, un
altre s’abstenen, un dia demanen el concert, un altre el pacte fiscal. Duran
diu que Ortega vota si, i Ferrusola diu que Ortega vota no. No sabem si els
excita traslladar a la societat totes les seves contradiccions internes o bé és
tracta d’una estratègia calculada de voler quedar bé amb tothom per no quedar
bé amb ningú.
Parlem del concert. Certament que a l’Estat espanyol hi ha
dos sistemes de recaptació d’impostos vigents i, en conseqüència, dos models de
contribució als pressupostos generals i de finançament de les comunitats
autònomes. Un primer sistema, que regeix a gairebé totes les CCAA, de
recaptació general per l’estat i redistribució a la resta d’administracions en
funció de paràmetres com ara el volum de recaptació, la població i les
característiques de l’estructura social.
I un segon sistema acordat al segle XIX ,arrelat en el dret
foral que es desenvolupa dels segles XIII al XVI, que s’ha mantingut com una
rara avis en el dret fiscal modern i europeu. És el que anomenem concert
econòmic del País Basc i de Navarra.
Breument, correspon les Diputacions Forals, entre altres competències,
la gestió i la recaptació de tots els impostos al seu àmbit i amb els quals es
financen els serveis i les polítiques que són de la seva competència.
Posteriorment, aquestes comunitats autònomes abonen a l’Estat l’import de la
despesa efectuada, pel propi Estat en els seus territoris. És l’anomenat cupo
que la darrera llei del 2007 fixa per cinc anys i s’actualitza anualment. La
resultant real és que no contribueixen solidàriament com les altres comunitats
al finançament de la resta d’Espanya, però bé que es beneficien plenament dels
fons que provenen d’Europa i que surten dels impostos de tots els contribuents
de la Unió. Entre el 2007 i el 2013, el País Basc rebrà 61 milions d’euros del Fons Social Europeu.
Hi ha qui fa una lectura política d’aquest sistema afirmant
que confereix major autonomia i majors recursos a favor d’aquestes comunitats
autònomes. Cert, però també és clarament més insolidari. També és possible una
lectura contrària. El concert econòmic és més propi de l’Ancien régime pel
tipus de relació que s’hi estableix entre les institucions. Primer perquè el
concert no modifica les competències de l’Estat ni les de les comunitats
autònomes. Això es determina a la Constitució i als respectius estatuts. I
segon perquè el que succeeix, de facto, és que hi ha un contracte pel qual es
paga a l’Estat pels serveis que hi realitza. Semblant al que existia a l’edat
mitjana. L’anomalia, a tota Europa, és justament aquest model i tard o d’hora
acabarà transformant-se per situar-se en la lògica del segle XXI. Volem el
concert per Catalunya? Anar enrera o anar endavant?
El que volem els catalans i catalanes és una major equitat
en el finançament de les administracions. La de l’Estat, l’autonòmica i la
local. I per això no cal anar a buscar sistemes que provenen del dret del segle
XIII. L’Acord de Finançament, que forma part del primer dels sistemes que hem
parlat, va ser l’aposta del govern Montilla per guanyar equitat i contribuir,
amb ple dret, al finançament d’Espanya i d’Europa. El nostre sistema promou un
marc de responsabilitat entre governs democràtics per a la prestació dels
serveis públics i és similar al que tenen països d’una consolidada tradició
federal com és Alemanya. El concert, al segle XXI, a Catalunya, més aviat, ens
portaria des-concert i ens traslladaria sigil•losament a relacions polítiques
ja superades en un context mundial en el que cal reforçar la Unió Europea com a
subjecte polític.
Actualment el repte no és un nou sistema de finançament per
a Catalunya. Això ja ho va resoldre el darrer Govern de la Generalitat. En tot
cas caldrà revisar les xifres, per guanyar equitat i quan correspongui en
virtut dels acords signats. I encara que l’embolic sobre si concert o pacte
fiscal ocupi moltes pàgines de diaris i minuts de televisió, el repte real, i
n’hem de parlar més, és el finançament dels municipis. Aquí si que hi ha un
assumpte seriós per incorporar a l’agenda política malgrat la crisi. Els
governs locals, que han estat els autèntics transformadors de la realitat
urbana i social de Catalunya, amb Barcelona al davant, estan assumint una
despesa no obligatòria equivalent a un 26% del seu pressupost segons un estudi
de la Diputació de Barcelona. Vol dir que estan prestant serveis públics que
corresponen, per l’Estatut, majoritàriament al Govern de la Generalitat i que
aquest no els està realitzant. Cal treballar més per actualitzar l’actual
sistema i millorar la capacitat dels govern locals catalans i de la resta
d’Espanya tot aplicant el principi de subsidiarietat aprovat, fa pocs
anys, per la Unió Europea.
14 d’abril de 2011
Grup Breus
No hay comentarios:
Publicar un comentario