EL CONCIERTO ECONOMICO.CATALUÑA Y UN POCO DE HISTORIA EN RELACION AL PAÍS VASCO Y NAVARRA.

Recordatori.Comentaris ..Escrit fa pocs anys.

Des-concert

CiU ens mareja. Un dia es declaren independentistes, un altre s’abstenen, un dia demanen el concert, un altre el pacte fiscal. Duran diu que Ortega vota si, i Ferrusola diu que Ortega vota no. No sabem si els excita traslladar a la societat totes les seves contradiccions internes o bé és tracta d’una estratègia calculada de voler quedar bé amb tothom per no quedar bé amb ningú.

Parlem del concert. Certament que a l’Estat espanyol hi ha dos sistemes de recaptació d’impostos vigents i, en conseqüència, dos models de contribució als pressupostos generals i de finançament de les comunitats autònomes. Un primer sistema, que regeix a gairebé totes les CCAA, de recaptació general per l’estat i redistribució a la resta d’administracions en funció de paràmetres com ara el volum de recaptació, la població i les característiques de l’estructura social.

I un segon sistema acordat al segle XIX ,arrelat en el dret foral que es desenvolupa dels segles XIII al XVI, que s’ha mantingut com una rara avis en el dret fiscal modern i europeu. És el que anomenem concert econòmic del País Basc i de Navarra.  Breument, correspon les Diputacions Forals, entre altres competències, la gestió i la recaptació de tots els impostos al seu àmbit i amb els quals es financen els serveis i les polítiques que són de la seva competència. Posteriorment, aquestes comunitats autònomes abonen a l’Estat l’import de la despesa efectuada, pel propi Estat en els seus territoris. És l’anomenat cupo que la darrera llei del 2007 fixa per cinc anys i s’actualitza anualment. La resultant real és que no contribueixen solidàriament com les altres comunitats al finançament de la resta d’Espanya, però bé que es beneficien plenament dels fons que provenen d’Europa i que surten dels impostos de tots els contribuents de la Unió. Entre el 2007 i el 2013, el País Basc rebrà  61 milions d’euros del Fons Social Europeu.

Hi ha qui fa una lectura política d’aquest sistema afirmant que confereix major autonomia i majors recursos a favor d’aquestes comunitats autònomes. Cert, però també és clarament més insolidari. També és possible una lectura contrària. El concert econòmic és més propi de l’Ancien régime pel tipus de relació que s’hi estableix entre les institucions. Primer perquè el concert no modifica les competències de l’Estat ni les de les comunitats autònomes. Això es determina a la Constitució i als respectius estatuts. I segon perquè el que succeeix, de facto, és que hi ha un contracte pel qual es paga a l’Estat pels serveis que hi realitza. Semblant al que existia a l’edat mitjana. L’anomalia, a tota Europa, és justament aquest model i tard o d’hora acabarà transformant-se per situar-se en la lògica del segle XXI. Volem el concert per Catalunya? Anar enrera o anar endavant?

El que volem els catalans i catalanes és una major equitat en el finançament de les administracions. La de l’Estat, l’autonòmica i la local. I per això no cal anar a buscar sistemes que provenen del dret del segle XIII. L’Acord de Finançament, que forma part del primer dels sistemes que hem parlat, va ser l’aposta del govern Montilla per guanyar equitat i contribuir, amb ple dret, al finançament d’Espanya i d’Europa. El nostre sistema promou un marc de responsabilitat entre governs democràtics per a la prestació dels serveis públics i és similar al que tenen països d’una consolidada tradició federal com és Alemanya. El concert, al segle XXI, a Catalunya, més aviat, ens portaria des-concert i ens traslladaria sigil•losament a relacions polítiques ja superades en un context mundial en el que cal reforçar la Unió Europea com a subjecte polític.

Actualment el repte no és un nou sistema de finançament per a Catalunya. Això ja ho va resoldre el darrer Govern de la Generalitat. En tot cas caldrà revisar les xifres, per guanyar equitat i quan correspongui en virtut dels acords signats. I encara que l’embolic sobre si concert o pacte fiscal ocupi moltes pàgines de diaris i minuts de televisió, el repte real, i n’hem de parlar més, és el finançament dels municipis. Aquí si que hi ha un assumpte seriós per incorporar a l’agenda política malgrat la crisi. Els governs locals, que han estat els autèntics transformadors de la realitat urbana i social de Catalunya, amb Barcelona al davant, estan assumint una despesa no obligatòria equivalent a un 26% del seu pressupost segons un estudi de la Diputació de Barcelona. Vol dir que estan prestant serveis públics que corresponen, per l’Estatut, majoritàriament al Govern de la Generalitat i que aquest no els està realitzant. Cal treballar més per actualitzar l’actual sistema i millorar la capacitat dels govern locals catalans i de la resta d’Espanya tot aplicant el principi de subsidiarietat aprovat, fa pocs anys,  per la Unió Europea.

 Recordatori  a A.S.

Observación.

.Este escrito se hizo a la raíz de una declaraciones de Pere Navarro, siendo primer Secretario del PSC. Refiriéndose al Concierto Económico Vaso y al Régimen Foral de Navarra. Saliendo en tromba, criticándole, la mayoría de los dirigentes políticos de todo el Estado Español, incluida la Comunidad Autonómica de Catalunya ,el País Vasco y Navarra.