La gestió del padró municipal d’habitants

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu on consten tots els veïns d’un municipi, la formació del qual, així com el manteniment i la gestió, correspon a cada ajuntament.
L’informe analitzarà en primer lloc la normativa que regula el padró municipal d’habitants i apuntarà les conseqüències que se’n deriven per a la gestió de la diversitat en l’àmbit local.
Padró municipal d’habitants
La primera consideració que cal fer és que el padró municipal d’habitants és una competència reservada als ajuntaments. No obstant, aquesta no pot ésser exercida amb discrecionalitat sinó que està afectada per diferents disposicions legals.
A nivell general , és important destacar que el padró municipal és configura com un registre administratiu, és un registre de població i per tant ha d’incloure totes les persones que resideixen al municipi. En aquest sentit, és important incidir en el fet que les administracions locals han de facilitar l’empadronament dels seus ciutadans, i evitar pràctiques que impedeixin que el padró reflecteixi la realitat dels cens de les persones que hi viuen.
Les inscripcions al padró dels municipis estan regulades principalment en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Aquesta llei en el seu article 15 configura la inscripció al padró com una “obligació” de tota persona que visqui al territori espanyol:
“Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el Padrón del municipio en el que resida habitualmente. Quien viva en varios municipios deberá inscribirse únicamente en el que habite durante más tiempo al año. El con-junto de personas inscritas en el Padrón municipal constituye la población del municipio. Los inscritos en el Padrón municipal son los vecinos del municipio. La condición de vecino se adquiere en el mismo momento de su inscripción en el Padrón
L’art.16.1 defineix el Padró municipal com un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i en el punt 2 d’aquest art.16 recull les dades obligatòries que hauran de constar en les inscripcions del padró. Respecte a les dades obligatòries en el punt f), s’indica el document per acreditar la identitat de la persona quan aquesta no sigui nacional espanyol ni comunitària(és a dir, un ciutadà estranger) diu que s’exigirà: “Número de identificación de extranjero que conste en documento, en vigor, expedido por las autoridades españolas o, en su defecto, por no ser titulares de éstos, el número del pasaporte en vigor expedido por las autoridades del país de procedencia, tratándose de ciudadanos nacionales de Estados no comprendidos en el inciso anterior de este párrafo”.
Per altra banda, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 39.1 quan parla de les inscripcions al padró diu “Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment”. A l’art.40 recull la definició i caràcter de les dades del padró “El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual.”
La gestió de la diversitat en l’àmbit local: padró municipal versus autorització de residència
Tal i com es desprèn de la normativa exposada, la inscripció en el padró municipal d’habitants es configura alhora com una obligació i com un dret.
No obstant, el fet d’estar empadronat només atorga la condició de veí, i no comporta cap autorització administrativa pels ciutadans estrangers amb situació irregular. En aquest sentit, cal remarcar que és l’Administració central la competent per resoldre sobre les autoritzacions de residència dels ciutadans estrangers. Es tracta d’una competència exclusiva recollida en l’article 149.1.2 de la Constitució Espanyola.
En relació doncs a la distribució competencial de les diferents administracions públiques en relació a la immigració, cal posar de manifest que els ens locals tenen competències en els àmbits relacionats amb l’acollida i amb la integració així com en l’expedició dels informes d’inserció social i de disponibilitat d’habitatge però no en el control de la situació administrativa dels estrangers (una competència reservada a l’administració estatal).
Respecte al tractament que la Llei d’estrangeria atorga als ciutadans estrangers una vegada inscrits en el padró, cal remarcar que el fet d’estar empadronat comporta l’accés a una sèrie de drets bàsics contemplats per la Llei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya (Llei d’estrangeria). La llei reconeix explícitament la possibilitat d’empadronament per aquells estrangers en situació administrativa irregular.

Article 6.3 LO Estrangeria: “Els ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi i mantindran actualitzada la informació relativa als mateixos”.

Respecte al reconeixement de drets, alguns exemples:

El dret a l'educació (article 9.1) pels estrangers sense autorització de residència inscrits en el padró municipal. “

El dret a l'assistència mèdica està també recollit explícitament (article 12.1, 12.2) pels estrangers sense autorització de residència inscrits en el padró municipal.

El dret a la seguretat social i als serveis socials també recollit explícitament (article 14.3): “los extranjeros, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen derecho a los servicios sociales y prestaciones sociales bàsicas”.

Consideracions finals

1. L’empadronament és l’exercici d’un dret però també d’una obligació per part de les persones estrangeres.
2. Els ajuntaments tenen el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions actuals del padró municipal.
3. El padró atorga la condició de veí en un municipi no l’autorització de residència per a ciutadans estrangers en situació administració irregular.
4. El control de la immigració (nacionalitat, residència, ...) és una competència reservada a l’Administració central.
5. La inscripció al padró municipal d’habitants obra la porta a una sèrie de drets bàsics reconeguts tant per la pròpia llei d’estrangeria com pel Tribunal Constitucional als ciutadans estrangers (amb situació administrativa regular i irregular): educació, sanitat, associació, reunió.
NOTA...
EL PARTIDO POPULAR EN SU DÍA APROBÓ ESTAS NORMATIVAS Y LEYES EN EL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.