Breus comentaris 323

Autopista a la frustració

Recordem quin ha estat el camí traçat per Artur Mas aquests dos anys. I fem-li memòria a ell, també, no sigui que després de l’escenificació orquestrada d’ahir a la plaça Sant Jaume se n’oblidi.

Només arribar al Palau, Artur, en comptes de mantenir o incrementar impostos als que més diners tenen, els redueixes i aproves un pla de retallades en les polítiques més sensibles per a la població. Tanques quiròfans, ambulatoris, redueixes prestacions farmacèutiques, imposes un euro per recepta, acomiades milers de professors i professores, rebaixes el sou de la funció pública, negues la renda mínima als aturats, no pagues a les entitats socials, etcètera. Retalles i a més provoques malestar social.

Després d’un any de tisores, just quan s’ha esgotat l’argument que tot això és culpa del tripartit, poses en marxa un nou programa de comunicació per a dir a la senyora Maria i al senyor Josep que ara tota aquesta crisi és perquè no tenim el concert econòmic.

La comunicació funciona com un rellotge. Primer és el concert i després la matxacona música i lletra del pacte fiscal que ressona en un context de majors retallades i de més malestar social. Ja sabies que el teu pacte fiscal no podia funcionar per inconstitucional. Però el teu objectiu ha estat transmetre un missatge directe a l’estómac de la gent. A  tot això a CiU heu promogut un parell d’associacions, una de municipis sobiranistes i una altra de ciutadans que organitzi actes a favor de la independència als pobles i ciutats i posi en marxa una venda massiva d’estelades.

Tens a TV3 fent la propaganda i t’acompanyen altres mitjans apotrtant els seus experts i articulistes, que glossen durant setmanes el projecte d’un estat propi. I comptes amb alguns empresaris i líders sindicals que també se sumen al projecte independentista.

Ho tens tot. Fins i tot una manifestació de centenars de milers de persones il·lusionades i emocionades perquè pensen que fan història.

I ara què, Artur Mas?

Ahir vas anar a Madrid a escenificar el que ja sabies, que el pacte fiscal que proposes no és acceptable pel govern del PP. No vas voler fer cas dels socialistes que et proposaven evitar el carreró sense sortida. La proposta de pacte fiscal del PSC és igualment justa per a Catalunya i cap govern central la pot considerar il·legal. Però no, els socialistes et feien nosa i et va interessar més el precipici d’ahir a la Moncloa.

T’has vist amb Rajoy i has posat un gest seriós, compungit per a fer un titular fàcil, que ara és temps de la política. I dius que la setmana vinent prendràs decisions. Eleccions anticipades? Vet aquí el teu projecte. Vols transformar la mobilització feliç de milers de catalans en vots per a Convergència. Dos anys per a un pla quasi perfecte. Excepte que no comptes que acabes de cremar tot el teu capital polític en aquesta cursa absurda sense solució. Les retallades continuen, cada cop a pitjor, l’atur i la pobresa campen per Catalunya, la il·lusió de la manifestació es torna per moments en decepció col·lectiva. Ahir, a la tarda, la plaça Sant Jaume poca gent per a rebre’t malgrat vas convidar fins i tot als funcionaris. El que realment has fet durant aquests dos anys és una autopista a la frustració.

La setmana vinent convocaràs eleccions anticipades. Un anunci que certifica del teu fracàs. És més, els pactes vigents amb el PP a Catalunya, després del dia d’ahir, són l’acta notarial de la teva inconsistència.

21 de setembre de 2012

Grup Breus