Breus comentaris 331

No ens agrada el PP

No, perquè en pocs mesos les seves reformes, algunes de les quals ja estan en el tràmit per a verificar la seva constitucionalitat com és la laboral, estan provocant un augment de l’atur, de la pobresa, i un enfonsament de l’economia. Ahir el FMI pronosticava una caiguda del PIB tres vegades més gran de la que diu el govern.

I no hi ha manera de veure l’entrellat del que pretenen, més enllà de la destrucció del patrimoni col•lectiu. Ahir, també, les notícies sobre el rescat eren contradictòries i ja es veu de lluny que no volen prendre decisions fins passades les eleccions a Galícia. Van fer el mateix amb el pressupost abans de les eleccions andaluses, i així els va anar.

Ens sembla bé que empresaris i experts en economia seriosos mostrin la seva desconfiança en la deriva independentista i incerta de CiU. Però no els sentim gaire quan de la política econòmica del PP es tracta. Com tampoc de les retallades d’Artur Mas. I això, no ens agrada.

Una enquesta recent indica que el PP ha baixat en suport electoral. Quan va guanyar la majoria absoluta, al novembre del 2011, van obtenir el 44,4 % dels sufragis. La darrera enquesta diu que ara serien el 29,9%. El PSOE, segons aquesta mateixa enquesta, obtindria el 23,9%. Insuficient encara per a produir un canvi de rumb a la política espanyola.

Tampoc ens agrada el PP per com tracta els catalans ni l’autogovern de Catalunya. Si poguessin fer-ho, tancarien la Generalitat, el Parlament i les nostres institucions i ho argumentarien amb la reducció del dèficit públic com ho volen fer amb els municipis. A Catalunya ho sabem.

Finalment, no ens agrada el PP perquè estan dient en aquesta precampanya que ells són la garantia per evitar l’anomenada transició nacional de CiU. No diuen la veritat. A Catalunya hi ha una majoria de persones que no volen trencar amb Espanya. No volen el precipici que proposa Artur Mas i sí que volen avançar i un millor tracte amb la resta de l’Estat espanyol. El PP alimenta la confrontació. Generen un sentiment de rebuig quan pronuncien declaracions tant fatxes com la de Wert dient que el sistema educatiu català és la causa de l’increment de l’independentisme.

Encara falta per al 25 de novembre. Però ni CiU ni el PP són opcions de sentit comú, ni raonables, ni coincideixen amb la majoria sociològica encara que vulguin crear dues majories emocionals enfrontades. Si ho aconsegueixen, com quedarà Catalunya el 26 de novembre. Ens podrem parlar com fins ara uns i altres?

10 d’octubre de 2012

Grup Breus