El govern dels pitjors

Fa dies que observo les declaracions del govern dels millors i ni en el més sorprenents dels escenaris possibles havia imaginat el cúmul de tonteries que han arribat a dir. Breu repassada: la velocitat variable, les urnes a les consultes independentistes, les nòmines dels funcionaris, el dèficit exagerat i la comèdia de la reunió amb Zapatero, l’embolic de Spanair, l’acció a Yamaha, la retirada o no de l’impost de successions, la setmana blanca, que et facis d’una mútua sanitària, etc. i així gaire bé cada dos dies. M’imagino al Gila trucant al Palau de la Generalitat: Hola; está el jefe? El que manda de verdad? O está esquiando? .Soc el Pujolín. El xicot dels recaus?? El hereu de la nostra Catalunya ? Un fil de la Ferrussola. El mes llisto de la classe...
Francament pensava que els de CiU s’estarien sense fer massa soroll fins passar les municipals per veure si cola. Però no, els pot més la incompetència i el desig de sortir a TV3 que l’estratègia de “calladito estás más guapo” que fa el Trias a veure si així arriba a ser alcalde. Des del punt de vista del ciutadà de peu, el govern de CiU és un autèntic desastre. Imagino al Mas agafat al timó, marejat de tantes declaracions contradictòries dels seus consellers i incapaç de liderar. Tal i com ja li passava fa set anys. Res ha canviat. La diferència és que ara tenen quatre anys per tornar a empobrir social, cultural i econòmicament Catalunya. No hi ha dret que els ciutadans els hagin donat la majoria i que aquesta penya no sàpiga ni la norma bàsica de qualsevol govern que és no desacreditar el país que governen. I els mitjans de comunicació ni piulen. Si totes aquestes tonteries les fa el tripartit els haguessin crucificat. No trobeu que els mitjans estan callen i atorguen.
I volen governar Barcelona? Si us plau, si al Trias li regalem un altre timó per Barcelona veurem la Plaça Sant Jaume enfonsar-se carrer Ferran avall, i Trias i Mas, abraçats al mascaró de proa cantant l’Hora dels Adéus. El problema de la broma és que amb ells ens enfonsem Catalunya i Barcelona sencera.
Ara que repasso el que he escrit penso que la crítica ha estat molt fàcil i tinc l’estranya sensació que potser he carregat massa. Però quan llegeixo la llista dels embolics que han protagonitzat aquest autèntic govern dels pitjors, penso que fins i tot m’he quedat curt.