Parles català?

El govern de CiU torna a fer el ridícul. Unes declaracions del portaveu del Govern van anunciar que el coneixement del català serà determinant en els informes que han de fer les administracions davant de peticions de residència de persones immigrades, per la via extraordinària de l’arrelament social, o per a les peticions de reagrupament familiar. Ho van dir de manera molt ambigua. Just per a què els mitjans, que no entren en matisos, formalitzessin els titulars que hem vist en referència a què els immigrants hauran de saber català si volen un informe positiu de la Generalitat. Després, clar, van haver de tirar enrere. Primer perquè l’administració competent en resoldre aquestes peticions és l’administració de l’Estat. Segon, perquè a Catalunya hi ha dues llengües oficials i el que diu la llei vigent és que es valorarà, en aquests informes, el coneixement de qualsevol de les llengües oficials existents a Espanya.
Recordem també una polèmica protagonitzada per un alcalde de CiU, el de Vic, en relació al padró municipal. L’alcalde afirmava que no empadronaria els immigrants que no acreditessin permisos de residència. Contravenint, com es va veure, la pròpia llei. Sembla que per a CiU això de la llei no va amb ells. O no se les llegeixen o actuen de mala fe. Com la consellera Ortega, que afirma que és llicenciada quan no és així.
No és de rebut que un govern faci aquestes relliscades. Perquè o són efectivament relliscades, amb la qual cosa més valdria que comencessin a renovar consellers i conselleres, o és autèntica mala fe. A més d’una hipocresia impune que no ens mereixem a Catalunya.
Les lleis són els resultats de conviccions i, sovint, d’acords polítics. Expressen els drets i els deures de la ciutadania i delimiten jurídicament el terreny de joc de la convivència. Si un govern vulnera les lleis, posa en crisi el valor del nostre sistema democràtic. Crec, en serio, que a aquests personatges els pot més sortir a la tele com sigui, encara que per dir tonteries o per marejar el personal que el sentit d’estat que haurien de tenir.
Exigir que les persones immigrades parlin català per a l’obtenció de permisos de residència, que serveixen per a tot l’Estat, és també un acte de mala fe. I a més amb la intenció de produir conflicte allà on no n’hi ha. Clar que volem que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, la conegui tothom que viu a Catalunya. Només faltaria. Però aquesta no és la via raonable. El que s’ha de fer és facilitar el coneixement de les llengües oficials de Catalunya a tothom que arriba al nostre país. I no com han fet els de CiU eliminant - una retallada més- el pressupost dels cursos.

Sortosament a Catalunya som més els que pensem que tant si parles català com si no el parles, aquest és un país que valora el treball, l’esforç, les ganes de viure col•lectivament i l’empenta per produir un futur millor per als nostres fills i filles. Aquesta és la Catalunya que funciona seriosament.

30 de març de 2011

Grup Breus