Una decidida agenda verda per a la socialdemocràcia

Llegeixo a wikipèdia que a Espanya l’energia més utilitzada és d’origen fòssil. Aproximadament, el petroli és un 50%, el gas natural el 25%, la nuclear el 10% i les renovables també un 10 %. Són dades del Ministeri de l'any 2009. Està clar que si el 75% del nostre consum energètic és provinent de combustibles fòssils a més de contribuir amb l’escalfament del planeta tenim una forta dependència dels països que en són productors. L’energia que es genera a Espanya només representa un 23% de la que necessitem. La meitat de la nostra producció és d’origen nuclear i l’altra meitat prové de les fonts renovables.
Dades per a tenir present en un debat que sens dubte tindrà lloc a Europa les properes setmanes i mesos. Hi haurà un abans i un després de la tragèdia al Japó. La seguretat de les centrals nuclears no es posa en qüestió mentre no hi ha accidents. Però Japó ens ensenya que els accidents naturals són possibles i les seves conseqüències, quan afecten a centrals nuclears, són gravíssimes. No oblidem que en una instal•lació nuclear també hi pot haver accidents “no naturals”. Un atemptat, un sabotatge, un error humà o un error en el funcionament poden originar un greu problema per a les persones i també per a l’economia. El debat serà intens i els posicionaments polítics hauran de ser raonables. Ni considero adient l’oportunisme polític de la dreta alemanya que tanca diverses centrals nuclears a les portes d’unes eleccions, ni seria positiva una actitud alarmista que ens acabi paralitzant per part de determinats sectors de l’esquerra.
Els partits socialistes hauran de prendre decisions. Fa uns dies llegia un article de Carlos Mulas, director de la Fundación Ideas en el que proposa noves bases polítiques per a socialdemocràcia. Una d’aquestes és la sostenibilitat ecològica. Comparteixo que va sent hora que els partits socialistes prenguin i manifestin un compromís polític més decidit amb l’agenda verda. Als anys 70 i 80 es va plantejar per primer cop la necessitat d’una estratègia ecologista a la socialdemocràcia europea. I el resultat és que van passar per davant les prioritats que han caracteritzat tradicionalment l’esquerra, la lluita per la justícia social, l’economia en el marc d’estats del benestar, la igualtat i el progrés col•lectiu. Era previsible donat el context tecnològic i econòmic de l’època. Tot i que, per exemple el PSC, no ha renunciat mai a elaborar propostes polítiques a favor del medi ambient. Però al 2011, passades unes dècades, el context és un altre.

Els combustibles fòssils s’acaben, ara si, i les nuclears entren en crisi, si més no, als ulls de la ciutadania. I al meu entendre, és realment determinant que finalment s’està produint l’esperada aliança entre sectors econòmics emergents i les energies renovables. Obtenir energia ecològica a gran escala és absolutament factible – tot just fa pocs anys que posem plaques solars a moltes cobertes d’edificis públics i que creem centrals eòliques- i, el més important, pot generar rendibilitats econòmiques a mig i llarg termini. Gent que coneix el sector em diuen que una instal•lació fotovoltàica estaria amortitzada en 7 o 8 anys mentre que la seva vida útil es podria estendre fins els 30 anys. Actualment el preu que es paga als productors d’energia verda - que a Espanya és resultat de la voluntat política del govern- és superior al seu preu de venda final però la tendència és a la paritat. Les nuclears produeixen més barat, si, però no s’internalitzen els costos dels possibles accidents. En aquest nou context han aparegut noves tecnologies que fan més eficients els elements de consum energètic. Des de les il•luminacions amb leds que inundaran el mercat en un parell d’anys als programes d’implantació dels vehicles elèctrics. I hi ha, fins i tot, empreses que aposten per aplicar-les assumint directament la inversió en noves instal•lacions..
Països com Dinamarca han optat per aquestes energies amb l’objectiu de no dependre de l’exterior i ens mostren fulls de ruta transitables. Els partits socialistes poden, des de la necessària complicitat amb els agents socials i econòmics, plantejar a la ciutadania una agenda verda realista amb polítiques distintives i serioses. La dreta espanyola està massa compromesa amb estructures econòmiques obsoletes per a fer aquest pas. I la nostra petita dreta casolana ahir demanava proves d’estrès a l’Estat espanyol per a les centrals nuclears catalanes. Certainement misère.


Grup Breus