ens convé una política real a favor de la cultura popular i l’associacionisme cultural a la ciutat de barcelona

la pràctica social de la cultura és fonamental per a cohesionar les societats modernes. especialment en èpoques de moviments demogràfics com els que ha viscut barcelona i  catalunya, fer cultura, participar de la cultura i gaudir-ne, ha estat al llarg de la nostra història, una de les estratègies més útils per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

tenim l’experiència  de progrés és quan hi ha una política decidida de suport a l’associacionisme cultural amb una visió realista de la pluralitat de la societat barcelonesa. es van programar inversions en equipaments d’entitats i es van impulsar polítiques de reforç de tot tipus de federacions, tant les que provenien de les tradicions culturals del segle XIX de catalunya com les que es van formar al segle XX. respecte a la pluralitat i suport decidit a les entitats  de la cultura popular.

convé posar de relleu un fet que sovint passa desapercebut quan parlem de polítiques culturals. I és la importància que té per al desenvolupament de les persones el fet de ser protagonistes de la creació, de la difusió o de la construcció d’un bé cultural.  l’indicador del nivell de desenvolupament cultural d’un país s’expressa  gairebé sempre amb mesures de consum cultural com ara el nombre de llibres venuts, d’usuaris de biblioteques, d’espectadors de cinema o de teatre, de visitants a museus, d’assistents a concerts... i el consum cultural és, sens dubte, ara per ara, una molt bona manera de definir el nivell cultural de la societat.

però quan volem reforçar la cohesió social de la nostra ciutat i la seva cultura popular hem de considerar altres unitats de mesura. mesures com el nombre d’actors amateurs, de cantaires, de membres d’una banda de música, de voluntaris per crear esdeveniments tan importants a la nostra ciutata de barcelona,  doncs bé, aquesta “unitat de mesura de cultura activa” és  la millor manera d’identificar una societat madura, cohesionada, respectuosa amb la diversitat i amb capacitat de projectar-se cap al futur.. per això ens cal enfortir les infrastructures que fan possible que aquests indicadors de cultura activa s’incrementin els propers anys. especialment a la ciutat de barcelona.

està en joc un model de convivència per a la nostra ciutat de la barcelona del futur. també un model social i cultural que sigui plural i realista. per això, a l’hora d’avaluar les propostes a favor de la cultura popular , cal prendre en consideració una sèrie d’estratègies que les enforteixin abastament.

primer, ens cal recuperar i redefinir un marc general eficient de concertació públic/social per facilitar acords en la gestió d’equipaments i de les activitats. hem de recuperar la complicitat amb l’associacionisme cultural i actualitzar nous models alternatius de cooperació entre l’ajuntament i les entitats culturals. I més en un context de crisi com l’actual.

hem de reconèixer obertament el paper de les entitats i de les persones en la formació i el manteniment de la cohesió social. hem de fomentar la cultura popular i tradicional més enllà de la política de subvencions i obert a totes les expressions, siguin o no d’arrel tradicional catalana per mitjà dels equipaments municipals que tenen capacitat per a la realització d’activitats culturals; biblioteques, espais escènics, centres cívics....

I en darrer lloc i molt important, ens interessen propostes que uneixin la societat barcelonina en tota la seva pluralitat i que respectin les expressions culturals de les entitats independentment del seu origen. a tota la ciutat de barcelona, a tots els barris.

Salvador Pastor Blasco

www.convovenciaysolidaridad.blogspot.com