Breus comentaris 268
Cáritas
Em pensava que Cáritas era una organització de caràcter benèfic que es finançava gràcies a aportacions solidàries de moltes persones i del suport de les administracions de tota mena, ajuntaments, comunitats autònomes i la mateixa recaptació de l’IRPF.

I ara resulta que no. Que Cáritas es finança gràcies a que l’església catòlica no paga l’IBI dels seus edificis no religiosos. Sorpresa i de les bones. I no ho ha dit un ateu armat de manifestos i recollida de signatures, no, ho diu ni més ni menys que Rouco Varela, el cap dels catòlics a Espanya.

La qüestió és que l’església està exempta de pagar l’IBI i altres taxes, com la de residus, del seu patrimoni immobiliari. També d’aquell patrimoni que no està destinat al culte. Ens sembla que no és raonable que aquesta bonificació afecti a totes les seves propietats i em refereixo als habitatges i locals comercials, molts dels quals estan llogats i pels quals reben uns ingressos.

En qualsevol cas hem trobat una immoralitat les declaracions del president de la Conferència Episcopal. Ha fet servir un cop tan baix com dir que si paguen l’IBI, Cáritas no podrà fer la feina que fa. Tota una provocació.

Penso en la gent que conec de Cáritas; crec que s’han format dos grups, els que preguen perquè Rouco Varela es jubili demà mateix, i els que preguen perquè la societat no ens prenguem seriosament aquestes declaracions. El sentiment de vergonya de tants treballadors socials i tants voluntaris a les parròquies deu ser considerable. Relacionar la seva valuosa feina amb un finançament provinent d’una excepció sense sentit és un atac a la seva pròpia dignitat. També s’ha de dir que el perfil sociopolític del senyor Rouco no es revesteix, a la vista de moltes de les seves declaracions, de la necessària humilitat, austeritat i d’estimació al diferent que ensenyen els evangelis.

Cáritas, la seva organització, fa anys que treballa de manera autònoma. Té unes xarxes de suport als pobles i als barris que li permeten gestionar la solidaritat en forma de roba, de menjar, de petits ajuts, o amb empreses d’inserció. Estic convençut que la seva credibilitat és, a la pràctica, major que la de la jerarquia. La pobresa continua. Ahir era la pobresa infantil a Catalunya i la pobresa política de la senyora Rigau. Avui
la pobresa moral de Rouco Varela i, segons com, dels grups de CiU i del PP a l’ajuntament de Barcelona que ahir van anunciar el vot negatiu a una moció de l’oposició que proposa, primer un estudi d’aquest patrimoni i, segon, el pagament de l’IBI de totes les propietats que no es destinen a la pràctica religiosa.

24 de maig de 2012

Grup Breus