Breus comentaris 263

La gent gran pateix

Des de fa unes setmanes veig clarament com augmenta el neguit entre la gent gran. Al principi em semblava que era una preocupació general per la situació econòmica del país; el nebot que està a l’atur o la filla d’una amiga que s’ha quedat sense feina. La gent gran, per la seva pròpia experiència, sap que les crisis han estat una constant a les seves vides com també les èpoques en què les coses han anat molt millor. A la fi, el balanç per a la majoria comença a la guerra civil o a la postguerra i arriba fins a l’actualitat.

En general, la nostra gent gran té una pensió, encara que moltes són mínimes, té casa seva, un ambulatori a prop amb professionals que els tracten amb respecte i amb carinyo, i es relacionen amb el veïns i les veïnes d’una manera plàcida a la plaça o a l’escala. També hi ha altres realitats, cert. De gent que pateix l’abandonament dels fills o filles, de gent que no ha aconseguit tenir cap patrimoni, ni casa pròpia, o que té problemes de salut mental o malalties que els creen una greu dependència. No els oblidem perquè sabem que els anys finals de la vida no es comporten sempre com un voldria. Però sóc del parer que si fem una certa abstracció de les situacions més desfavorables, podem afirmar que en general la nostra gent gran està acceptablement bé a la nostra societat.

Ara, algunes coses estan canviant a les seves vides. M’expliquen, a la seva manera, que estan perdent la seguretat que fins ara havien tingut. Continuen fent el mateix; la compra al mercat, la perruqueria els dissabtes, anar a cobrar la pensió a la caixa a principis de mes, el dinar dels diumenges, seguir les telenovel•les cada tarda, la visita a la doctora per a les receptes,... tot sembla com abans,  però ja no ho és.

Durant les darreres campanyes electorals, la dreta va atacar amb una duresa extrema les polítiques dels governs socialistes utilitzant tots els seus recursos possibles. A Catalunya i a Espanya. Van ser terribles la intensitat i les ganes que tenien de ridiculitzar a Montilla o a Zapatero. Només cal mirar les hemeroteques per a veure com La Vanguardia, El Mundo, i tota la seva òrbita mediàtica va llençar un atac general i en tots els fronts als governs progressistes. I Grècia, Irlanda, Portugal, Islàndia... no recordeu com ens explicaven els desastres del seus deutes i dèficits.? Ara, són aquests partits que van guanyar les eleccions els que ens governen i els autèntics responsables de l’enfonsament de la nostra economia. Mireu a CiU. Quan fa que estan a la Generalitat? I encara s’excusen en el govern anterior. Estic convençut, ja ho hem vist a Bankia, que les relacions entre la banca, catalana i espanyola, amb CiU i PP, són a la base del nostre proper desastre econòmic i no es veu sortida per enlloc.

Tota aquella intervenció mediàtica es va instal•lar a les nostres retines. I ara, les imatges i les notícies que veiem a la televisió són excessivament similars a les de Grècia i els altres països que es van avançar en la seva fractura econòmica. La nostra gent gran ja veu que la dreta els ha tornat a enganyar. Una vegada més. I que això no millora, que els preus comencen a pujar i les seves pensions a baixar, que cada dia saben de més gent que perd la feina i miren, fins i tot, d’ajudar-los amb el que tenen. Podeu escoltar aquests dos minuts de la Cadena Ser, d’aquesta mateixa nit, sobre “abuelos que salvan a sus familias”

La nostra gent gran pateix. I ho fa, primer per la seva família més feble; segon per si un dia quan vagin a l’ambulatori, la metgessa no els rep; tercer per la seva pensió, per si els trauran les pagues extres o en perdran una part, i sobretot, per si es dilueixen els seus estalvis a la caixa. Són el resultat de tota una vida de treball i d’esforç.

Fa uns dies Paul Krugman, Nobel d’economia, va publicar un article al seu blog en el qual preveia un corralito a Espanya al mes de juny. Hem sentit a parlar del corralito però jo crec que ben bé la majoria de gent no sabem què vol dir exactament, tret del fet principal que no pots treure els teus diners de la caixa. Poca broma. Aquí enllaceu amb una definició de què va ser el corralito a Argentina, una explicació sempre simple però ben orientada de la Wikipedia.

Esperem que Krugman s’equivoqui i els del PP, els de CiU i els seus amics de la gran banca i la caixa endrecin, amb els seus recursos, no amb els de la gent, el que han desendreçat. Però la paraula fatídica ja està en boca de tothom, també de la gent gran. Corralito. He vist avis i àvies de camí a l’oficina de la caixa a parlar amb la noia que ja els coneix de molts anys. I els he vist preguntar pels seus estalvis, per si els poden treure o si els poden perdre. Tenen neguit i coneixen històries com la de l’Aldea o tot això de les preferents que un dia també els va oferir aquella mateixa noia de la caixa que els coneix de molts anys. 

L’objectiu del govern amb tota la parafernàlia com la de Mas de posar-se en un atril a explicar retallades, sembla que sigui insuflar la por que paralitza i que els serveix després per a legitimar les seves polítiques sense sortida. Recordeu l’entrevista de Jordi Évole a José Luis Sampedro.

La gent gran comença a patir més del compte i això és un mal símptoma. Esperem que Krugman, per una vegada, no l’encerti. Però si finalment hi ha corralito, cosa cada cop més provable després de sentir ahir a Montoro dir que era tècnicament impossible, exigirem, la gent gran, i la resta de la societat les més altes responsabilitats polítiques i patrimonials als dirigents del PP i per suposat, unes eleccions anticipades amb caràcter urgent per a fer-los fora del govern.

Dimarts, a un debat a TV3, dos economistes també es sumaven a les prediccions de Krugman. Són Edward Hugh i Jonathan Tepper que veuen com fracassen les polítiques de CiU i vaticinen que Catalunya serà intervinguda al novembre. Són veus expertes que desitgem que hagin arribat a conclusions errònies. Però hi ha una informació que no ens fa cap gràcia, i és que hem sabut que s’està aconsellant des d’un bufet de Barcelona a persones amb un cert nivell de patrimoni, ara que els hi fan la renda, que treguin els diners del país. Lleig, molt lleig.

17 de maig de 2012

Grup Breus