Breus comentaris 306

Setmana, tràgica?

Som en una setmana clau per al futur de Catalunya. I el més probable és que acabi malament. CiU va guanyar les eleccions el novembre de 2010. Ha passat massa temps com per a responsabilitzar el govern anterior de la penosa situació econòmica catalana. La política erràtica d’eliminar els impostos a les famílies més riques per a crear una taxa a les receptes. O la retallada del sou als empleats públics al costat de les subvencions al Grup Godó en són un bon exemple.

CiU no ha estat a l’alçada. No és cap valoració intencionada. És una realitat objectiva que el nostre país està prop del col·lapse i amb més atur que mai. El programa d’Artur Mas no existeix més enllà de vendre’s allò que és de tots els catalans. De privatitzar a preu de saldo bens tan valuosos com la sanitat, la ciència, les infraestructures, els mitjans públics, el transport i afavorir els grups privats i religiosos de l’educació. Això i aquest muntatge d’Eurovegas del qual tothom parla quan en realitat ningú coneix, perquè el govern ens ho amaga. L’anterior govern no va deixar el país com està ara. Per molt que ho diguin.

Aleshores és quan CiU, que no ho va posar al seu programa electoral tal i com ja vàrem descobrir en un breus, apareix amb la bandera del pacte-concert fiscal i es dedica a explicar amb tota la força mediàtica que amb aquest model de finançament s’acabarien el problemes econòmics de Catalunya. I la gent s’ho creu. I creix aquest sobiranisme basat en l’estómac que fins i tot un independentista acreditat com és el Toni Soler, de Polònia, ha reconegut que no podríem construir un país a base de suborns.

És clar, quan la gent no té feina, o li han retallat el sou, o veu com els del PP ens han pujat l’IRPF recordeu-ho, la factura de la llum un 13%, i ara l’IVA, han tret la paga de Nadal a milions de persones que treballen a l’administració, però atenció, no sembla que al govern o als diputats els hagin tret la paga, quan la pobresa creix... quan tot això passa i arriba un govern que parla com un xarlatà de fira que ens diu que amb la independència seríem l’Holanda del sud, és normal que les enquestes indiquin que augmenta la posició independentista i a favor d’aquest miratge que és el concert econòmic.

Però anem a pams. Qui governa a Espanya? El Partido Popular, no ens enganyem. Us imagineu a aquesta colla disposats a acceptar que Catalunya tingui un model com el concert econòmic? Aleshores, perquè CiU, en un moment com l’actual en què no sabem si a final de setmana ja estarem rescatats i intervinguts com Grècia, força els catalans a acceptar la seva proposta inútil? És un tacticisme fàcil que ens porta, diguem-ho clar, a la confrontació civil dins de Catalunya i amb Espanya. Tot per què? Perquè CiU no ha acabat el seu programa de privatització de la Generalitat? Perquè es troben definitivament enganxats per la policia i el jutge en un cas de corrupció flagrant amb el Palau de la Música? O perquè s’han proposat eliminar els partits de l’esquerra catalana?

Hi ha una mica de tot això. No han acabat de fer la feina de vendre’s la Generalitat. Els interessa una confrontació civil que els serveixi per a recaptar vots en unes eleccions avançades. Estan enganxats per la policia i el jutge i necessiten cortines de fum. I mai els ha agradat un partit socialista, catalanista, que ha sabut impulsar i cohesionar Catalunya des de les ciutats i des del Govern, i que a més és un partit connectat amb la resta de forces socialistes espanyoles i europees. No com Convergència que va ser un invent ideològic nascut de la conjuntura social i política catalana de la transició que ja s’acaba. Potser és per això que han de fer aquesta fugida endavant traint el seu electorat tradicional que no s’ha declarat mai independentista.

Aquesta setmana veurem si CiU és un partit oportunista o encara li queda sentit de govern. Si continuen pel camí del concert anem a la confrontació civil, a més sobre bases econòmiques fictícies en una conjuntura com l’actual; però una confrontació mai se sap com acaba i hi ha molts nervis entre la gent. O si CiU és capaç de promoure un pacte fiscal que tingui el consens dels catalans i dels partits que majoritàriament els representen. Aquesta setmana veurem quina alçada política tenen.

23 de juliol de 2012

Grup Breus