Breus comentaris 308

Més política

Llegeixo un article a La Vanguardia sobre el final de les autonomies. M’ha fet por. Directament. Quin panorama! Ara resulta que aquests partits que havien de treure’ns de la crisi ho han empitjorat tot. No ens imaginàvem que seria tan greu com per a tornar a l’estat centralista i la devolució de les competències, per la via pràctica, a gent tan experimentada com el govern de Madrid del PP. Gent de la qual va parlar fa poc l’anterior Governador del Banc d’Espanya dient que amb el PP ara estem com Irlanda.

I si el que ens anuncia el senyor Barbeta es materialitza i perdem l’autonomia després d’anar al Fons de Liquiditat Autonòmica, quina mena de circ ens estan organitzant els de Convergència amb tot això del rescat? No s’entén. Vindran comptables de Madrid a verificar els nostres comptes, la nostra pobresa catalana i a decidir sobre la nostra sanitat, la nostra policia, o les nostres carreteres? Mireu la portada de El Períodico d’avui.

Potser va sent hora que el protagonisme d’aquest relat el prenguin els polítics, els de veritat, i no els interventors econòmics. Tenim un greu problema i ens cal una solució fora de la normalitat. Llegeixo que hi ha bilions d’euros en paradisos fiscals. I no s’hi pot fer res? Hi ha gent i nens patint gana i Europa no pot intervenir aquests diners, ni que siguin prestats forçosament? Suposo que dic bajanades, però abans que hi hagi una crisi civil a Catalunya s’han d’explorar altres alternatives.

Necessitem la política, si bé és veritat que durant anys hi ha hagut un personal poc recomanable que ha posat per davant la seva butxaca que l’exercici ètic de la governança. Però necessitem la política per a trobar solucions si no volem tornar a una situació molt semblant a la dels anys 40. Sí o sí. Si ens deixem perdre en eufemismes, en declaracions contradictòries de presidents, consellers i ministres que cada dia ens enfonsen més, no anirem enlloc. Necessitem un acord social i polític de gran magnitud i exigir a Europa que acompleixi amb els seus compromisos. Els socialistes alemanys estan per aquesta feina i és la darrera esperança. Esperem que guanyin la Merkel i comencem una nova Europa.

Potser és un breus alarmista. Espero que només sigui això, una alarma innecessària d’un dia de finals de juliol. I que al setembre, quan tornem, l’estat de les coses hagi millorat ostensiblement. Avui sabrem si hi ha acord entre els principals partits catalans sobre un nou finançament de Catalunya. Segurament, encara que no al 100%, el signaran CiU i PSC. És un bon punt de partida però caldrà negociar amb Madrid i això vol dir parlar amb el PP més centralista i conservador de la història democràtica. Llegiu al Gallardon anunciant una reforma de la llei de l’avortament i tindreu un bon exemple.

Si hi ha un gran acord entre CiU i PSC sobre el pacte fiscal i el PP fa allò d’abstenir-se perquè no tenen valor de votar en contra, el Partit Popular perdrà la legitimitat per a participar a cap govern de Catalunya i CiU hauria de prendre nota del desgast que li suposarà mantenir els seus acords amb la gent de l’Alícia Sánchez Camacho.

25 de juliol de 2012

Grup Breus