Breus comentaris 231

Espanya ens roba? (1)

Aquestes paraules les utilitzava un digital de la nostra particular espluga mediàtica la setmana passada. Sense l’interrogant, és clar. Va ser dilluns que en Mas-Colell va donar xifres sobre les anomenades balances fiscals amb titulars tan directes com “el dinero del déficit fiscal crea empleo en otras comunidades” o que “cada catalán aporta de media 2.251 euros más de los que recibe”.

Hores després es va posar en marxa la bona maquinària comunicativa del govern per a dir-li, quasi personalment, a cada català que de cada euro que paga en impostos, 43 cèntims se’n van fora de Catalunya. O que cada segon que passa perdem 500 euros.

La portaveu del PSC va fer unes declaracions explicant que Mas-Colell havia fet servir una metodologia de càlcul que exagerava aquestes xifres de forma considerable. I l’espluga mediàtica l’ha crucificada.

És una batalla perduda? A mitges. D’aquest debat de les balances fiscals de la setmana passada en podem extreure alguna conclusió i podem proposar altres dades que expressen l’altra cara de les relacions econòmiques entre Catalunya i la resta d’Espanya. Ho farem en el breus de demà amb alguna sorpresa que hem trobat.

El moviment sobiranista català, amb CiU al capdavant, fa temps que no utilitza com a principal argumentació independentista les raons ètniques, històriques o lingüístiques de fa uns anys. Catalunya és una realitat social plenament diversa i plural i fonamentar la constitució d’un estat a partir d’una pretesa uniformitat cultural ja no és sostenible al segle XXI. Ara bé, quan diem que no les utilitza com a principal argumentació no vol dir que no emergeixin en dates assenyalades. Fins i tot detectem noves polítiques culturals de Mascarell a la Generalitat i de Ciurana a l’Ajuntament de Barcelona, que fomenten una lectura del patrimoni històric català al servei de l’imaginari d’un estat nació que mai va existir. O és que el programa Sota Terra de TV3 no fa difusió també d’un determinat discurs històric quan anomena primers catalans als ibers de fa milers d’anys?

Fa unes setmanes apareix improvisadament a la televisió un pastor de Jaén al Pla de la Calma, mentre el Jordi Évole entrevista a Jordi Pujol. El pastor es declara partidari de la independència de Catalunya en un castellà quasi perfecte. La conversa amb Fundador, que així es diu el pastor, bé podria representar el punt d’inflexió de la nova estratègia, Només uns dies més tard Mas-Colell parla de les balances fiscals.

Sí, el sobiranisme podria està canviant. Els arguments no només s’adrecen al cor com abans, als sentiments identitaris, ara ho fan directament a l’estómac. Parlen menys de la llengua. Ho hem vist en la tèbia resposta a la sentència sobre la immersió lingüística, i només pels volts de l’11 de setembre quan es rememora aquella història del 1714 en la qual uns terratinents i burgesos catalans van voler fer la guerra per a posar un altre rei a Espanya i al final van arrossegar en la seva derrota al poble que és qui realment les va passar magres.

Ara parlen d’economia. El que han fet aquesta setmana ha estat dir-nos que si tinguéssim un estat independent no hi hauria atur, no hi hauria dèficit, no existirien les retallades. Mireu com ho explica El Punt Avui. Tot un exercici de demagògia periodística que desacredita al propi mitjà. Quan diem que s’adrecen a l’estómac és justament per aquesta mena de missatges. Demà proposarem que també fem servir el cap. És el que el PSC, en veu del seu primer secretari va expressar a la seu del Col•legi de Periodistes. Parlem d’economia, de pacte fiscal, però amb intel•ligència i no exposant-nos a un nou 1714 econòmic pels interessos d’una minoria.

19 de març de 2012

Grup Breus