Breus comentaris 64..Publicat el 18 de maig de 2011

Parlem de cultura popular

Aquest serà un breus breu. I relacionat amb el d’ahir de la immigració. Si recordeu, ahir parlàvem dels tres models d’integració cultural més analitzats a Europa. L’assimilacionisme, el multiculturalisme i el diàleg intercultural. Bé, en el fons es tracta de models tipificats que podem trobar simultàniament, tots tres, en qualsevol realitat social. El que realment importa per a una societat és el model predominant que s’hi practica.

Ahir dèiem que el diàleg intercultural és el que caracteritza el nostre país. Catalunya i Espanya han estat uns territoris de moltes onades migratòries al llarg de la seva història i no per això han deixat de tenir uns trets culturals característics propis i singulars. Aquí sempre s’ha sumat, per això podem parlar de model d’èxit.

Doncs bé, el que realment sustenta aquest diàleg intercultural és la cultura popular. La cultura que és creada col·lectivament per la gent, que ens representa socialment i que arrela en forma de tradició en la mesura que intervé positivament en la cohesió d’un país. Gràcies a la permanent transformació de la cultura popular i de les entitats que la protagonitzen, és possible parlar d’un model d’integració d’èxit.

La pregunta és, si la cultura popular és tan important, perquè no rep l’atenció que es mereix per part de les autoritats culturals institucionals? Per què la creació amateur, l’associacionisme o els béns culturals col·lectius no tenen el reconeixement adequat de les elits i els mitjans de comunicació del nostre país? No és només una qüestió de pressupostos, que també, és qüestió de posar en valor la feina voluntària i altruista de milers de persones a Catalunya. Els darrers anys la Generalitat ha treballat per a fer de la cultura un sector econòmic. També els ajuntaments ho han fet. Ara, opinem, que correspondria impulsar una etapa que faci de la cultura popular i l’associacionisme el motor d’una nova manera d’entendre una Catalunya més oberta al món, més diversa i més tolerant.

18 de maig de 2011

Grup Breus