Primàries

Des de fa uns dies que les primàries del PSC a l’alcaldia de Barcelona capten l’atenció dels mitjans de comunicació. La Vanguardia fins i tot ha pagat una enquesta publicada el passat 17 de gener segons la qual si la candidata fos la Montserrat Tura, el PSC obtindria 5 regidors/es més que si el candidat fos l’actual alcalde Jordi Hereu. Aquí no parlarem de cap de les dues candidatures. Com deia en Sabina, emociones fuertes buscarlas en otra canción. La diferència en el sondeig ja és prou clara.. El que comentarem és, primer, el significat de la diferència de resultat del Trias i els altres partits en funció de qui guanyi les que semblen inevitables eleccions primàries i, segon, el sentit últim que tenen.
Si es presenta Hereu, segons l’enquesta, CiU obtindria 19 regidors, i si es presenta Tura, Trias n’obtindria 16. Ara en té 14. Pel que fa a IC i ERC, que ara en tenen quatre cada un, amb Hereu n’obtindrien tres i amb Tura dos. I el PP quedaria igual amb sis; ara en tenen set. La primera lectura és que CiU, ERC, i IC perden si la candidata és Montserrat Tura. Dit d’una altra manera el PSC recuperaria electorat propi que en aquests moments optaria per la dreta nacionalista, per un partit independentista, per Iniciativa o per quedar-se a casa. Sempre segons aquest diari de perfil, diguem-ne, conservador.
En qualsevol dels escenaris, CiU i PP obtindrien la majoria a l’Ajuntament de Barcelona. Vet aquí que aquesta podria ser la raó fonamental de pagar i publicar aquesta enquesta. La Vanguardia presenta uns resultats que venen a dir que , faci el que faci el PSC, la dreta catalana i espanyola poden guanyar si s’avenen a pactar. Ni tan sols amb una possible nova candidata socialista s’arribaria a conservar el govern de la ciutat. El que em rebel•la és que un candidat com en Trias, del qual no coneixem quina Barcelona vol, sigui capaç de beneficiar-se d’un malestar de la ciutadania amb les esquerres, en part per errors propis, i en part per una crisi que sempre castiga a qui governa.
Probablement Barcelona vol un canvi en el liderat socialista de la ciutat. És veritat que ja són molts els sondeigs que indiquen un important desgast de l’actual alcalde. Però atenció. Si hi ha tanta diferència entre presentar un o altre candidat vol dir que, en el fons, no es posa en dubte el treball dels socialistes com a partit tots aquests anys. Només el número ú.

L’enquesta també diu que són pràcticament el mateix nombre de ciutadans i ciutadanes que opinen que la ciutat ha anat a pitjor ( 38%) com els que diuen que ha anat a millor (32 %), cosa que en el marc d’una crisi com l’actual no és una dada negativa per al govern. Aquí hi ha una bona raó per pensar que Trias pot desinflar-se les properes setmanes.
Crec que la ciutadania valora especialment el treball constant, difícil i intens que molts regidors i regidores de districte han fet en aquest mandat. En minoria. Superant dificultats i desenvolupant noves transformacions que hores d’ara són ben visibles. Aquesta és, per a mi, la més important conclusió de l’enquesta. Que el corrent de fons de les polítiques d’esquerres, aquests quatre anys del PSC amb IC, no està en tant en qüestió com semblava. I el que es decidirà en les primàries només és el primer nom de la llista del PSC. Res més.